Segur que en tens algun, tots en tenim algun. Em refereixo a aquell moble de pi color mel dels anys 90 oblidat al racó de la sala i gairebé demanant clemència, o a aquella còmoda de melamina blanca que ha engroguit amb el temps, o potser, a aquella tauleta de nit heretada, que té un disseny increïble, però un vernís fosc i brillant que ha envellit molt malament, i el desllueix completament.

La primera reacció sol ser: "El llençaré i en compraré un de nou". Però després mires els preus, mires la qualitat del que venen ara (que a vegades sembla cartró) i penses... "I si el pinto?".

Aquí és on comencen les pors: por que quedi fatal, por que la pintura salti “al cap de dos dies”, o por que es notin les pinzellades. Tranquil·litat! Afortunadament, pintar mobles vells no és física quàntica, però tampoc és tan senzill com s'explica en aquests vídeos curts de 15 o 30 segons d'Instagram. Hi ha alguns trucs interessants, i també hi ha temps d'espera, però sobretot, hi ha errors de principiant “a evitar” a tota costa.

Prepara't i posa't roba vella, que transformarem aquell moble antic en la “joia” de l'estança.

Pas 1: Analitzar el moble (No tots els mobles són iguals)

Abans d'anar corrents a la botiga pel primer pot de pintura, atura't un segon davant del teu moble. Toca'l. De què està fet? ...això és important, perquè depenent d'això cal ajustar el procediment:

1. Fusta massissa envernissada: És el clàssic moble robust i pesat. Té una capa de vernís brillant o setinat a sobre. Aquí la pintura relliscarà si no fem alguna cosa abans.

2. Fusta verge (natural o en cru): És fusta sense tractar (com les caixes de fruita o mobles de pi barats sense vernís). Aquesta fusta "xucla" pintura com si s'acabés el món.

3. Melamina o "plastificat": Són els típics mobles de cuina o els mobles barats de grans superfícies. No és fusta, és un paper plastificat enganxat sobre aglomerat. Aquí el porus està totalment tancat.

Pas 2: Preparar la superfície (és la part avorrida que ningú vol fer)

L'èxit en pintar un moble és un 70% preparació i un 30% pintura. Si et saltes aquest pas, és molt possible que el resultat acabi sent un desastre.

La neteja "extrema"

No n'hi ha prou amb passar un drap. Aquest moble ha anat acumulant greixos, potser ceres d'abrillantat i neteja, i sobretot pols i brutícia durant anys... Si pintes sobre greix o cera, la pintura s'obrirà i farà unes clapes horribles (es diu efecte silicona). Agafa un drap i alcohol de cremar o un desengreixant potent de cuina. Frega bé tota la superfície. Si el moble és de cuina, insisteix el doble. Ha de quedar impol·lut i completament sec abans de pintar-lo.

Polir o no polir? Aquesta és la gran pregunta

Aquí és on la gent es divideix. Han sortit moltes pintures (tipus Chalk Paint) que prometen que "no cal polir". A veure, per poder, es pot. Però el nostre consell és: poleix sempre una mica, no cal decapar-lo sencer, només necessites "matar la lluentor" i obrir-li el porus. Passar un paper de vidre (lija) de gra mitjà (150 o 180) suaument per tot el moble crea unes micro ratllades invisibles on la pintura s'agafarà amb força. És com intentar escalar una paret de vidre llis i sense polir, o una paret de roca rugosa (polida). On t'agafaries millor?... Doncs la pintura igual. Després de polir, neteja molt bé la pols amb un drap net i sec; en aquest pas utilitzar un aspirador pot ser molt bona idea.

La cinta de carrosser i el paper de diari

Protegeix molt bé tot allò que no vulguis pintar: vidres, frontisses (si no les has desmuntat, que seria l'ideal) o el terra. Perdre uns minuts encintant i empaperant molt bé, t'estalviarà molt temps de neteja després.

Pas 3: Escollint les armes (Pintures i Imprimació)

Aquí és on la majoria es confon. Simplificarem-ho.

El comodí: La Imprimació (Primer)

La imprimació és una "pintura" blanca molt densa i enganxosa que serveix de pont entre el moble i la pintura de color.

- És obligatòria? Si el moble és de melamina, plàstic o té un vernís molt brillant: SÍ, IMPRESCINDIBLE. És l'única forma de garantir que no es desconxi només de mirar-lo.

- Quan me la puc saltar? Si uses Chalk Paint (pintura a la guix) sobre fusta porosa, a vegades pots obviar-la. Però si vols anar sobre segur, dóna-li una mà. A més, si passes d'un moble negre a un de blanc, la imprimació t'estalvia gastar pots i pots de pintura cara per cobrir el fons.

Opció A: Chalk Paint (Pintura a la Guix)

És la reina del DIY, i amb raó.

- El bo: És molt densa, cobreix moltíssim, és a l'aigua (no fa olor, es netegen els corrons i pinzells sota l'aixeta), i té un acabat mat, vellutat, molt decoratiu. És ideal per donar aspecte rústic, vintage o envellit.

- El dolent: És una pintura "tova", que es ratlla amb facilitat i que es taca si no la protegeixes (parlarem d'això al final). No és adequada per al sobre d'una taula de menjador o un moble de cuina que tindrà molt de “tros” diari.

Opció B: Esmalt-Laca (Acrílic o Sintètic)

Si vols un acabat modern, llis i sobretot resistent (tipus moble de botiga actual), oblida la guix i vés a l'esmalt.

- Acrílic (a l'aigua): No fa olor, s'seca ràpid i no engrogueix amb el temps. És el millor per a mobles d'interior blancs. La seva resistència és mitjana-alta.

- Sintètic (al dissolvent): Fa una olor forta que obliga a ventilar, a més necessites aiguarràs o dissolvent universal per netejar les brotxes i corrons, i triga una mica més a assecar... Però és dur com una pedra! Ideal per a mobles que patiran molt (taules, cadires, portes). Ull: els colors blancs tendeixen a engroguir amb el pas dels anys.

Pas 4: Som-hi (Tècnica de pintat)

Ja tenim el moble net, polit i (potser) imprimat. Toca donar color. Eines: No siguis garrepa, una brotxa barata que deixa anar pèls t'arruïnarà la feina. Compra una paletina de fibres sintètiques suaus (perquè no es notin les marques) i un corró d'escuma flocat, tots dos de bona qualitat. El corró deixa un acabat llis industrial, la brotxa deixa textura artesanal. Tu tries...

Truc: És molt millor tres capes fines que una de gruixuda. Aquest és l'error número u, volem cobrir el color antic d'una sola passada i carreguem el corró “a tope”, Error! Si poses molta pintura, regalimarà (es faran "goterons"), i també trigarà una eternitat a assecar-se per dins, per finalment quedar amb una textura estranya, com gomosa i a més “lletja”. La primera capa sempre ha de ser fina, segurament es transparentarà el fons i quedarà a pegats. No t'espantis, és normal. Deixa assecar el temps que digui el fabricant (i una mica més si hi ha humitat) i a per la segona, i després la tercera si és necessari.

Un tip “pro”: Entre capa i capa, quan ja estigui ben seca la pintura, passa un paper de vidre de gra molt fi (320 o 400) o una esponja de polir gastada. Passa-la molt suau, no volem treure pintura, només volem eliminar les micro ratllades, les bombolletes i les motes de pols que s'hagin enganxat. Després passa-li un drap net i sec per treure la polsim i aplica la següent mà, veuràs com la superfície queda completament llisa i suau. Repeteix el procés fins que el color sigui sòlid i uniforme. Normalment amb dues o tres mans pot ser suficient.

Pas 5: El toc mestre (Efectes i Estils)

Si només vols canviar el color, salta a la següent fase. Però si vols donar-li un aire una mica més exclusiu i decoratiu, aquí tens dues tècniques senzilles:

1. Decapé o desgastat: Consisteix que es vegi la fusta o el color de fons a les zones de fregament (cantonades, motllures, potes). Pinta el moble d'un color clar. Quan estigui sec, agafa un paper de vidre mitjà i frega a les vores i cantonades amb decisió fins que tregui el nas la fusta de sota; això li dóna un aspecte de "moble viscut" molt cridaner.

2. Rentat (o velat): Si vols que es vegi la veta de la fusta, però amb un to blanquinós o grisenc. Barreja pintura amb aigua o dissolvent 50-50 (depenent de si és acrílica o sintètica). Pinta un tros i, abans que s'assequi, passa un drap de cotó retirant l'excés. La pintura es quedarà ficada a la veta i tenyirà la fusta sense tapar-la.

Pas 6: La protecció final (No et saltis això!)

Has acabat de pintar. El moble està perfecte i preciós. Ja està?... doncs NO. Si uses esmalt de bona qualitat, potser no necessites una protecció “extra”. Però si has usat Chalk Paint o pintura a la guix, el moble ara mateix és com una esponja, si cau una gota de vi o cafè, es quedarà la taca per sempre. Has de "tancar" aquest porus. Per a això hi ha dues opcions possibles:

La Cera

És l'opció més càlida i tradicional.

- S'aplica amb brotxa rodona o un drap de cotó (una samarreta vella va de luxe), fent cercles; a base de paciència cal anar avançant a poc a poc.

- La cera nodreix la pintura i li dóna un tacte sedós increïble, i també puja una mica el to del color.

- Truc: Existeixen ceres fosques o blanques per crear pàtines i envellir el moble. 

- Manteniment: La cera desapareix amb el temps. De tant en tant hauràs de donar-li un repàs perquè no perdi el seu llustre.

El Vernís

És l'opció més habitual, recurrent i tot terreny.

- Usa sempre vernís del mateix tipus de la pintura, acrílic o sintètic, incolor o amb color al gust, i de l'acabat que prefereixis: mat o setinat; l'acabat brillant està descartat, recorda que venim d'això, tret que el vulguis brillant sí o sí, al final és una qüestió personal i de gustos.

- El vernís crea una pel·lícula dura que repel·leix l'aigua i protegeix dels cops.

- És l'opció més adequada per a taules, cadires o mobles de bany. La cera aquí no aguantaria gairebé res...

- Aplica sempre dues mans de vernís, deixant assecar molt bé entre elles.

Pas 7: Els detalls finals

El moble ja està pintat i protegit, però li falten els detalls com per exemple els tiradors. Si us plau, no posis els tiradors vells rovellats o de plàstic “lleig” que tenia el moble, tret que siguin uns tiradors "vintage" de llautó i meravellosos que prèviament has netejat i preparat. Canviar els tiradors fa que el moble sembli nou de veritat. Un moble bàsic pintat de blau marí amb uns tiradors daurats moderns sembla un moble de disseny de 500 euros. Un moble rústic blanc amb tiradors de petxina negres o de ceràmica pintada canvia totalment d'estil. Per canviar els tiradors, mesura la distància entre forats abans de comprar-los, o hauràs de tapar i trepar, i això, en la mesura del possible, és millor evitar-ho.

Alguns errors habituals “Les presses” són males companyes per a aquest viatge, gairebé sempre passa que els resultats empitjoren: "Posa assecat en 4 hores, però jo ho toco i sembla sec, així que li dono la segona mà ja". NOOOOOOOO, ERROR. Per fora, al tacte, està sec, però per dins no ho està. Si repintes abans d'hora, és més que probable que arrosseguis la capa de sota i crearàs un desastre grumollós, així que, si us plau, respecta els temps d'assecat que diu el fabricant, fins i tot amplia'ls si les condicions d'assecat no són bones (per exemple, que hi hagi molta humitat en l'ambient).

Pintar els costats dels calaixos per fora: Queden molt bonics a les fotos, però si pintes els laterals dels calaixos (i els carrils/guies de fusta antics), la capa de pintura augmentarà el gruix i el risc que el calaix no tanqui bé o que vagi duríssim. En aquests carrils, millor aplica “cera d'espelma” o “sabó de pastilla” (fregant-la sense més) perquè els calaixos llisquin bé, no apliquis pintura.

El sagnat de la fusta: A vegades, pintes de blanc un moble de fusta vermellosa antiga (caoba, fusta tropical) i apareixen unes taques rosades o grogues que literalment travessen la pintura. Són els “tanins” de la fusta. Si et passa això, para, necessites una imprimació especial "anti-tanins" o bloquejadora de taques. Si continues pintant a sobre, la taca tornarà a sortir una vegada i una altra.

Conclusió: Atreveix-te, és només pintura!

Muntar un moble a vegades pot fer por, però pintar-lo pot arribar a ser fins i tot “terapèutic”. Veure com aquella còmoda fosca que "es menjava la llum" de l'habitació es converteix en un moble blanc, lluminós i modern dóna una satisfacció que no et dóna el comprar-lo; a més, ningú en tindrà un altre d'igual. Consell final: No comencis per la taula del menjador heretada de l'àvia del segle XIX. Comença per projectes més petits i simples: una tauleta auxiliar barata, un tamboret o una caixa de fusta... Com en tot, hi ha una corba d'aprenentatge, cal agafar confiança i desimboltura amb la brotxa, “aprèn” com flueix la pintura, practica per controlar el degoteig. I quan li perdis la por... llavors sí, llavors vés a per aquell armari gegant del passadís. Ah!, i si alguna cosa surt malament, recorda: només és pintura, es poleix i es torna a començar!

Tens dubtes sobre quin corró va millor per a aquest esmalt acrílic o no trobes el to exacte de verd oliva que tens al cap?

Passa't per la teva Ferreteria Optimus de confiança. A vegades, el consell del qui està darrere del taulell val més que deu tutorials de YouTube. A pintar s'ha dit!